Ateisme. Estadístiques.

Passant una d'entre tantes tardes avorrides, xafogoses i solitàries d'agost, anava veient clips al Iutub d'un grup de black (viking) metal noruec. La cosa no tindria especial importància de no haver-hi cap comentari en referència a les creences dels components del grup i/o del conjunt del poble noruec. Resulta que un d'ells justificava els missatges "satànico-ateus" del grup en base a la postura majoritària de la societat noruega, cada cop menys inclinada a creences religioses de cap tipus.

A partir de llavors el meu frikisme obsessiu em va endur a investigar una mica per la xarxa, i a la viqui n'he trobat un fragment del tema:


"El 1914, James H. Leuba va publicar que el 58% de 1.000 científics nord-americans van expressar «escepticisme o dubte en l'existència del déu judeo-cristià». L'estudi es va repetir el 1996, i va produir un percentatge similar de 61%. En canvi entre els científics de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units aquest percentatge és de 93% (segons la revista Nature, n.º 386, pàg. 435-436).

Segons el Britannica Book of Year, el 1994 al món hi havia 1.154 milions d'ateus i agnòstics. La World Christian Encyclopedia va anunciar que l'any 2000 hi havia 262 milions d'ateus i 1.071 milions d'agnòstics.

Segons l'obra de J. Baubérot (dir.) Religion et laïcité dans l'Europe ('religió i laïcisme a Europa') un quart de la població europea seria «no religiosa». El 5% dels europeus serien ateus convençuts.

L'edició de l'Eurobaròmetre de febrer de 2005 revela que per al conjunt de la Unió Europea (inclosos països en tràmit d'incorporació) és un 18% el que elegeix l'opció «no crec que existeixi cap esperit, Déu o força vital», davant el 52% que creu que existeix un Déu (veure mapa). La majoria dels restants creuen que existeix «alguna classe d'esperit o força vital». En un extrem se situen els francesos, amb un 33% d'ateus, els txecs, amb un 30% o belgues, noruecs, suecs i holandesos amb un 27%. En l'oposat estan Polònia, Irlanda o Romania, a més de Turquia.

Es mostren a més diferències per sexes, classes d'edat, orientació política i nivell cultural, essent les dones i la gent gran, els que es consideren de dretes i els formalment menys instruïts els que en major percentatge declaren creure en Déu".

__________________________________________________________________

Al marge del text, sobta una mica veure que alguns estats amb una renda per càpita més baixa que la d'Espanya tinguin el percentatge de creients més baix. També sobta el fet que alguns estats de l'antic "Bloc de l'Est Comunista" tinguin un índex de no-creença inferior al cas espanyol, com també el fet que hi hagin força més creients a Itàlia que no pas a la catolicíssima Croàcia.