dijous, 23 d’octubre del 2008
Allah, Pàtria i...Barça!
Yassin Belassal, de 18 anys, és un seguidor del FC Barcelona al que la seva passió per aquest club li acaba de costar 18 mesos de presó. A començaments de setmana, durant l'esbarjo, va escriure a la pissarra de la seva classe la divisa del Marroc, "Déu, Pàtria, Rei" (Allah, El Watan, Malik), però va substituir l'última paraula per la de 'Barça'. L'ocurrència no va agradar a la direcció de l'institut d'Ait Ourir, un poble a prop de Marràqueix, que la va denunciar a la Gendarmeria. Els seus agents van interrogar els alumnes a cops de porra, segons el diari Al Jarida a l'Oula, i Belassal va confessar ser l'autor de la malifeta.
Amb el nom del monarca no es fa broma al Marroc. La fiscalia de Marràqueix el va acusar de faltar al respecte a Mohamed VI. Després d'un judici sumaríssim, en el qual ni tan sols no li va donar temps a recórrer a un advocat, Belassal va ser condemnat dimecres a la tarda a 18 mesos de presó.
Ha començat a complir-los a la presó de Boulmharez, a Marràqueix, on està amuntegat en una cel·la amb uns 80 presos comuns, segons la seva família. Aquesta ha iniciat els tràmits perquè pugui continuar estudiant a la presó. El juny tenia previst passar els exàmens de batxillerat. La sentència ha indignat els pocs diaris marroquins que l'han pogut recollir i la societat civil marroquina que expressa la seva protesta als fòrums d'Internet. El catedràtic de dret Omar Mahmoud Bendjelloun recorda, en una carta oberta dirigida en el titular de Justícia, el socialista Abdelwahed Radi, que els joves dels barris acomodats de Casablanca es tatuen la paraula 'Barça' al braç o es compren les samarretes de l'equip. Belassal, veí d'un poble al peu de l'Alt Atles, només va trobar aquest curs|via per expressar la seva passió, prossegueix Bendjelloun. " Serveixen políticament aquestes persecucions a la Justícia? ", li pregunta el ministre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Quina quantitat de sentiments m'ha despertat llegir aquest article... molts sentiments, però poques paraules, la veritat...
massa sovint oblidem que a pocs quilòmetres de casa nostra tallen ales en nom de Déu, el rei, Alá, o el que se'ls passi pel cap.
LA llibertat d'expressió és un dret fonamental que donem per fet, però que està vetat, sovint de forma camuflada, en molts països del món...
Els drets humans, i més els drets dels infants són una clara propaganda de la humanitat del 1r món, però en veritat no és més que hipocresia q passa factura unes quantes latitus per sota.
No escric més pq m bull la sang.
Snowy!
PD: gràcies pels teus articles, no escric massa, però els llegeixo sempre... el q passa és q m'indigno amb tanta facilitat que prefereixo no escriure per no posar-me de més mal humor! un petó! (amb el teu permís, Basileia!)
en aquest cas no es tallen ales en nom de cap déu, sinó d'un rei a qui li importa un rave la religió (en tot cas ocasionalment l'usa per desviar l'atenció), sinó més aviat que el poble es quedi adormit en la ratomàquia (de què em sona? fiu fiu) i que el faci la pilota constantment
aquest és un rei que, precisament, pretenen tallar ales sobretot a la població amazigh, entre d'altres coses perquè té por de que s'encomani del xiïsme i que es revolti en contra seu
Publica un comentari a l'entrada