Potser molts/es de vosaltres heu sentit parlar (sobretot els que tingueu més edat) algun cop de la secta (o, si ho preferiu, església) del Palmar de Troia, també coneguda com a Església Catòlica Palmariana.
Té el seu orígen a l'aldea que duu el mateix nom, que forma part de la localitat andalusa d'Utrera. La història es remunta cap a l'any 1968, en ple franquisme, quan un grup de nenes s'havien inventat històries relacionades amb aparicions de verges per tal de tenir excuses per fer campana. La notícia va córrer per tota l'aldea, fins el punt que les nenes, molt espantades, van confessar que era fals. Però el seu alcalde va veure aquest tema de les aparicions com una possible font de promoció turística. No només ell, sinó tot un seguit d'inversors de diferents procedències. El lloc estava seguint els passos de convertir-se en un nou indret de peregrinació per la gent més beata, una nova Fàtima.
Amb tot, un parell d'amics, que treballaven a una companyia d'assegurances, van aprofitar-ho i creen l'Església Palmariana. Es van fer famosos al llarg dels anys setanta i vuitanta, comentant les suposades aparicions per la ràdio, i aplegant fidels de diferents indrets del planeta. Això ho expliquen molt bé a la pel·lícula "Manuel y Clemente", que són els noms d'aquells dos socis, i dels quals el segon esdevindria Papa (Gregori XVII) l'any 1978 arran d'un "missatge diví". En Manuel és un advocat i en Clemente un treballador sense cap formació acadèmica, i ambdós protagonitzaran una història que m'ha fet descarregar més d'una rialla, però al mateix temps em quedava a quadres per la manera d'explotar (econòmicament, clar) les creences d'aquelles pobres dones, d'un poble que amb prou feines tenia una carretera asfaltada, sense hospital, i que la majoria tenia familiars emigrats.
Suposo que us pregutareu...com és que escric un article que gira entorn d'una església andalusa? Doncs té la seva gràcia: per gent propera a mi, he sabut que una escola de Santa Coloma de Gramenet (a alguns potser us sona "una Acadèmia", situada al costat de l'antiga Escola Manent) té vincles amb aquella institució religiosa. Pel que he pogut saber, per poder inscriure-hi els fills s'havia de deixar molts diners per un altar, i d'altres per una sèrie de bisbes, a pagar al mes. També m'havia assabentat, fa anys (de l'era Ansar, "hemos trabawjadow txiempo ayerw pow la notxew" mentre parlava d'una invasió per desarmar Saddam), d'una anècdota rocambolesca. Emnig d'una classe, va irrompre-hi un senyor preguntant "que aixequin la mà els que siguin seguidors de Bush i Aznar" i, tot seguit, "i ara els que siguin partidaris de Saddam Hussein".
Fa gràcia perquè gent més o menys propera a mi hi estudiava de ben joves.
3 comentaris:
Quina bona entrada per començar l'any! La veritat és que jo no havia sentit a parlar d'aquest lloc, però la història realment tens tota la raó: per pixar-se de riure!
La indignació ja ni asoma la cabeza en aqts temes. Et poso un dels molts motius: fa uns anys, reconstruint l'arbre genealògic de la família vam descobrir que el meu tatarabuelo era un obispo d'una ciutat d'Extremadura i després va arribar a ser cardenal d'una capital andalusa. De mentres, clar, la dona que s'havia tirat i la filla que havia negat es deixaven les mans i l'esquena en los olivares.
Per cert... hi ha una escola pija a Barcelona que porta el nom del
meu tatarabuelo!
Manda huevos!
Un petonàs!
Em va agradar la peli, tot i que és més per escoltar que per veure, ja que les imatges són una mica cutres (ja t'ho vaig dir). La història del "Palmar" és realment rocambolesca i de fet crec que molta gent no la coneixia.
Petons,
NOEMI
Jo crec que en aquells temps de peregrinació, Utrera era el lloc idoni per anar a triomfar. En canvi ara haig d'anar a les trobades de joves d'acció catòlica.
Publica un comentari a l'entrada