We're a Nation.

65.000?

Furia Coja.

Ja està. Espanya a la final del Mundial. Gol del que, possiblement, serà el millor central del torneig i de la selecció espanyola de la història. Tot apunta a una fita històrica: primer anell cap a la Península (amb permís de Portugal).

Mentrestant, el panorama és desolador: retallades en tots els àmbits. 5% cap al sou dels funcionaris, congelació de les pensions que es preveu que també seran retallades, retallades en el mercat laboral, acomiadaments massius i augment del treball precari temporal. No fa ni un any es comentava per la premsa que el govern del "Talante" gravaria un 3% del sou als futbolistes. Però, ai las! Aquest maleït esternut va ser cancel·lat per una amenaça de vaga per part de l'Associació dels Futbolistes. Per altra banda, es calcula que el deute dels clubs de la lliga de futbol professional a la Seguretat Social és d'uns 627 milions d'euros, i parlant de xifres de l'any 2009. Per si fos poc, si guanyen el Mundial ens tocarà pagar la prima de 600.000 euros per cap, es calcula que serà la més alta que no pas la de Brasil. I es calcula que part d'aquella prima se la repartirà l'Estat i la RFEF. Però clar, s'ha de sortir al carrer a cridar "vivaspaña", "puta cataluna", "ZP dimisión", etc. Realment el gilipollisme futbolístic encega: ofrenen glòries a un Estat i uns futbolistes que els i ens espolien dia sí dia també, es queden amb una part important del nostre sou, gravant-nos amb un altre impost, com si no tinguéssim prou amb l'augment de l'IVA. Ens haurien de pagar amb aigua i arròs, per gilipolles.

MAD MAX (caos al dia de la dona)

El Reno Renardo (II)

No puc parar de riure:

Haití...o Tahití?

Per un ridícul error part de les tropes especials de Romania no va poder arribar a Haití per ajudar a mantenir la llei i l'ordre. En lloc d'Haití dels alts funcionaris romanesos van enviar els seus soldats a Tahití.

Així, alguns soldats van arribar al paradís turístic de Tahití mentre que la resta va arribar al veritable infern humanitari. Es va informar que els soldats van ser acollits a l'illa paradisíaca amb mofes i riures.

Els militars romanesos havien de dur 2.000 tones d'ajuda humanitària a les víctimes del devastador terratrèmol d'Haití, càrrega que inclou aliments, medicines i altres productes de primera necessitat.

No se sap si el Ministeri de Defensa romanès faci un segon intent per a una expedició a Haití. No obstant això, el cap del Ministeri, Gabriel Opria, després del fracàs de l'operació va dir iracund als mitjans locals: "Haití, Tahití, Maití, Papití [Papeete] ... A l'infern amb tots ells!, ¡Sonen igual! ".

Actualment la llei i l'ordre en la ciutat devastada de Puerto Príncipe les mantenen 15.000 infants de marina nord-americans i les forces de pau de les Nacions Unides.

(font: Russia Today)

Manifest a favor de la pirateria

Donada la merda que ens escup diàriament la tele, ràdio, premsa i altres mitjans de comunicació, un grup de dissidents hem elaborat aquest manifest a favor (sí, a favor) de la pirateria. Si et mola, passa'l. Si prefereixes creure't les mentides de la indústria, fes amb ell el que et surti de l'arc del triomf.

De: El treballador mig, aixafat per la hipoteca, la precarietat laboral, els horaris DE MERDA i altres abusos socials, com la canya de cervesa a 2 putos Euros.

A: Aquest músic mediàtic que es dol darrere d'unes ulleres de sol a la Moncloa, folrat de pasta fins als pendents. Té collons anar de rebel per la vida i acabar a les escales del centre de l'Estat (per si no capteu les subtileses, l'exemple es refereix a Alejandro Sanz, encara que és extensible a tots els impresentables que l'acompanyaven).

Mira, xaval, en la gira que muntaràs aquest estiu guanyaràs més pasta -fent una cosa que t'agrada i que en teoria t'omple- del que guanyaré jo en tota la meva puta vida de pencaire, carregant, a més, amb una activitat que no m'aporta res personalment i amb la qual, si no fos pel sou addicional de la meva parella, ni tan sols em donaria per pagar el pis. 'La música està molt malament'-gemegues. Tu, xaval, no saps el que és estar malament. Què saps tu d'hipoteques, de rebotar d'un contracte a un altre, de currar a torns o de 7 a 7? Què saps tu d'arribar a final de mes, o del que em costa a mi plantejar tenir fills amb el que demanen en una bressola? Perquè et recordo que aquí, en el món real, Curro dos per pagar-nos 70 metres quadrats.

'La gent que compra en el top manta no estima la música'-escup un altre. Amb quina validesa moral exigiu vosaltres, que viviu a tot drap de camí entre Madrid i Miami, sense saber ni els diners que teniu, al treballador que us pagui els vicis i faci multimilionària a la multinacional de torn. Com es pot tenir la cara de plantar en pla víctima sobre una vida de luxe?

La indústria ha abusat-i abusa amb els preus i les qualitats.

Només ara que es veu amb la cua al cul ofereix el que no poden donar els pirates: DVD's amb vídeos, extres i altres. Tot, curiosament, al mateix preu que abans .. No plorar que no es podien baixar els preus? Com val ara un àlbum que porta 12 cançons en el CD i 16 en un DVD (verídic) el mateix que abans el mateix àlbum amb el CD a pèl? Com pot valer un mateix àlbum a Espanya 18 euros i a Alemanya 20 (contrastat) quan els alemanys guanyen més del doble que un espanyol?

Ara que les màfies i Internet us rebenten, ara, que ja no teniu la paella pel mànec, passeu de la posició dominant i abusiva a l'apel·lació més rastrera de sentiments. Doncs jo, i molts com jo responem: ARA, QUE US FOLLI UN PEIX POLLA.

NINGÚ pot demanar-me que li pagui la col.lecció de cotxes de luxe, el iot i les quatre casalots a Miami o Marbella.

NINGÚ pot demanar moral des de la immoralitat.

Exemple: Bustamante s'acaba de comprar una casa de 500 quilos de les antigues pessetes en només QUATRE ANYS DE CARRERA MUSICAL, clar exemple del mal que està el panorama musical.

Signatura: Qualsevol anònim fins als ous de bestieses.

PD: Copieu-lo, enganxeu i passa'l.

PD 2: Si algú sap el correu de Ramoncín que faci el favor de passar-ho

Això és un bucle.

Més reedicions cansoses de clàssics del cinema i televisió. Ara és el torn de l'"Equipo A". Per aquest cercle viciós han passat, en els darrers 17 anys: King Kong, Dracula, La Guerra dels Mons, Star Wars, Els àngels de Charlie, Indiana Jones, Spiderman, Terminator, V, Corrupció a Miami, Sex In The City, Els Simpson, Southpark, i segur que me'n deixo molts més. Per si fos poc, no sé si és degut a la famosa CRISI (sí, és d'aquelles paraules que ara toca colar per a qualsevol cosa), però s'estan imposant també els musicals, que vés per on, també són reedicions de clàssics com "Fama", "Mortadelo y Filemon", "OT", "Los 40", etc. Deu ser que les actuacions estúpides (amb el permís de la llibertat d'expressió, d'expressar un apel·latiu desqualificatiu) animen a molta gent que es troba deprimida. Serà per què constitueixen un bon substitutiu als bars i discoteques per a parelles i famílies senceres?

Obro el diari, encenc la tele, miro de passada els anuncis del metro i sempre, sempre, sempre, sempre, sempre, sempre el mateix tipus de promocions d'esbarjo. Això a vegades em fa pensar en l'obra mestra de Peter Weir i Jim Carrey, "El Show de Truman", en concret quan el protagonista, en Truman (Jim Carrey), se n'adona en un moment en que cada dia, des que ha nascut, observa una mateixa pauta del seu entorn, una pauta sospitosa. Repetitiva. Cansosa fins acabar fregant la histèria. I acaba pronunciant aquesta famosa frase, dirigint-se a la seva (suposada) dona: "Això és un bucle".