En aquests darrers mesos no deixo de llegir la paraula "Crisi" per qualsevol cosa. No sóc una persona a qui li agradi gaire fullejar premsa (sempre he pensat que no és més que propaganda), però tinc la sort o la desgràcia de viatjar cada dia en transport públic, sobretot en metro, i és inevitable trobar-te amb gent que fulleja els "20 canutos" on sempre hi és la paraula "Crisi" ni que sigui per fer una referència a un tema tan trivial. Per exemple:
"Amb la crisi la venda d'aspiradores portàtils amb xocolata s'ha reduït des del 2006". O "Amb la crisi els meus cosins em regalen la roba que vull". No sóc economista (més voldria jo, així segurament tindria la vareta màgica per resoldre els mals endèmics del món), però tot plegat fa olor a un nou rumor borsari com el del 29. No és la meva intenció dir que tinc l'explicació a tot el problema fiscofinancer mundial, bàsicament perquè la macroeconomia escapa a la meva curta capacitat intel·lectual d'un simple home de lletres. Simplement porto uns mesos reflexionant sobre el tema i tenia la necessitat de desfogar-me d'entre tant de pessimisme. A més pel fet de que no aconsegueixo trobar feina que no sigui de televenedor de teledeixalla (spam telefònic), i que no m'acabo d'adaptar al ritme que es demana a la carrera per "normativa europea" (ah, una altra cosa, hi ha massa fetitxisme per Europa, sobretot per part dels polítics i professors...sembla que han oblidat que França i Holanda han dit "NO" al tractat constitutiu).
Hi ha gent que sembla que realment això s'ho pren com un joc, publicant articles a la premsa i fòrums de contactes entre frikis. Tots van dirigits a la mateixa direcció: "això em fa molta por, morirem de crisi". Sincerament a mi em vénen ganes de dir-los "si tantes ganes tens de mort de crisi, agafa un cotxe tunning i el condueixes a 400 kms per una comarcal, així potser experimentaràs la caiguda vertiginosa de la crisi".
Potser el problema vingui per l'hiperconsumisme en el que ens trobem immersos, que ha fet que d'alguna manera tot petés, o potser la cosa vingui per un rumor difós per algunes alts dirigents pensants de les finances, que saben que en el fons hi ha una matèria substitutòria pel petroli (he sentit que alguns pensen en l'aigua) però que ara el que interessa és vendre por i carnassa. No ho sé, tot plegat són "palles mentals" meves d'un diumenge trist.
En fi, no tinc més forces per deixar anar més paraules. Si em necessiteu estic a la meva cova prenent-me una birra o un tortell de reis omplert de càpsules de Myolastan.
7 comentaris:
Ostres tio! agafar els diaris gratuïts de bon matí és començar el dia de mala hòstia.
Jo ho vaig deixar fa temps i la vida em somriu molt més!
Un plany de la guerra civil, no sé de quin dels dos bàndols, aquí està la gràcia de fet. Oi oi oi!
xDD
La vida es como una caja de bombones nunca sabes lo que te va a tocar.
Forrest Gump
Jo estic d'acord que la crisi possiblement sigui un invent d'un conjunt de supergobernants. Ara mateix jo també estic fotuda pel tema perquè hi ha "més que rumors" que les oposicions al cos de mestres no sortiran aquest any, o sigui que estic estudiant per no res. I de fet si surten seran 4 places i em tornaran a fotre com l'any passat que amb més d'un vuit em van enviar a casa meva amb un "que et fotin".
Estic pensant seriosament que amb l'excusa de la crisi lo que haig de fer és prendre'm temps per mi mateixa... Ja vindran temps millors.
BASILEIA
p.d. Llegeix les coses alegres del 20 minusts XD.
"Estic pensant seriosament que amb l'excusa de la crisi lo que haig de fer és prendre'm temps per mi mateixa... Ja vindran temps millors"
és el que t'he anat dient des que et conec: t'ho prens tot com si fos a "velocitat terminal", tenint en compte que als i les mestres mai no us faltarà feina
De moment l'únic capo enfadat amb la Racopèdia és en Miquel Badia xDDD
Sempre he intentat ser perfecta i fer tot allò que s'esperava de mi en tot moment per no decepcionar a ningú. Just ara començo a fer alguns actes de rebeldia (com les campanes als cursets per anarme'n a fer aquagym XD.
Estic pensant seriosament marxar a NY aquest estiu i senzillament fer algo perquè vull jo i no perquè és el que s'espera de mi...
No sé si m'explico...
És cert que és el que em portes dient més d'un any, però és difícil trencar amb 23 anys de "miss perfection" XD
I les agradables sobretaules?
I els silencis inoportuns?
I l'esgotades converses a l'ascensor sobre les intempèries?
No has pensat amb lo que aporta la crisi a tot això?
T'afegeixo.
Publica un comentari a l'entrada