dijous, 24 de desembre del 2009

The Thin Line Between Love and Hate





Dave Murray / Steve Harris
Iron Maiden


When a person turns to wrong
Is it a want to be, belong?
Part of things at any cost
At what price is a life lost

At what point do we begin
Fighter spirit a will to win
But what makes a man decide
Take the wrong or righteous road

There's a thin line between love and hate
Wider divide that you can see between good and bad
There's a grey place between black and white
But everyone does have the right to choose the path that he takes

We all like to put the blame
On society these things
But what kind of good or bad
A new generation brings

Sometimes takes just more than that
To survive be good at heart
There is evil in some of us
No matter what will never change

I will hope
My soul will fly
So I will live forever
Heart will die
My soul will fly
I will live forever

Just a few small tears between
Someone happy and one sad
Just a thin line drawn between
Being a genius or insane

At what age begin to learn
Of which way out we will turn
There's a long and winding road
And the trail is there to burn

There's a thin line between love and hate
Wider divide that you can see between good and bad
There's a grey place between black and white
But everyone does have the right to choose the path that he takes

I will hope
My soul will fly
So I will live forever
Heart will die
My soul will fly
I will live forever

There's a thin line between love and hate

dimecres, 16 de desembre del 2009

Ridiculesa? Un precedent: consulta popular sobre les Torres d'Endesa a Sant Adrià.

Per aclaparadora majoria. El resultat de la consulta popular, duta a terme durant tota la passada setmana entre els sant adrianencs, ha estat el de conservar les tres torres de la Fecsa a Sant Adrià. La central deixarà de funcionar l'any 2010.

Van votar 2.597 persones: 2.135 a favor (el 82% dels votants), 406 en contra, amb 18 papeperetes en blanc i 38 nules. La participació va ser del 9,1% del cens electoral. L'alcalde de Sant Adrià, Jesús María Canga, ja ha fet públic el seu compromís per la recerca de finançament amb l'objectiu de mantenir la instal·lació finalment indultada.

(Font: http://badalona.blogia.com/2008/112401-es-conservaran-las-tres-xemeneies-de-la-fecsa-a-sant-adria.php)

I aquest era un tema que realment interessava a molts veïns. I després sortirà l'il·luminat que diu que les identitats nacionals no interessen a ningú...

dimarts, 15 de desembre del 2009

No hi ha camí de retorn.




Quan la Constitució Europea es va sotmetre a referèndum a l'Estat espanyol, la participació a Catalunya va vorejar el 40%. És a dir, que després d'una forta campanya institucional, amb milions d'euros al darrere, amb un resultat a favor del vot afirmatiu, i amb tots els mitjans parlant-ne constantment, resulta que només un 40% dels catalans es va sentir atret a les urnes. Això tenint en compte sempre que només es feia propaganda pel SI als mitjans oficialistes, però fora de l'ambit mediàtic hi va prevaldre la mobilització del NO.

Ahir diumenge, després d'una campanya finançada a base d'aportacions individuals, amb una bona part dels mitjans en contra i amb cap altre recurs humà que el voluntariat, prop d'un 30% de participació va ser-ne el resultat. Prop de 200.000 dels 700.000 catalans que estaven cridats a les urnes van respondre a la crida. I el que és més: prop d'un 95% del vot va ser afirmatiu.

Sens dubte, encara queda molt de país per cobrir i moltes consultes per fer, però malgrat tot, els resultats d'ahir constitueixen un històric triomf, no només per l'independentisme, sinó per la democràcia.Una bona prova d'això es troba en l'espectacular ressò internacional de la consulta. Una consulta no vinculant, organitzada solament 170 municipis dels 946 que conformen el mapa de Catalunya, ha capturat més atenció a la premsa internacional que no pas, per exemple, el referèndum de l'Estatut. La jornada del 13-D ha aparegut a la BBC, a Le Monde, a mitjans de comunicació llatinoamericans i fins i tot àrabs. N'han destacat la normalitat, el caràcter pacífic, la presència d'observadors internacionals, el dret de vot dels immigrants. És a dir, el caràcter radicalment democràtic de tot el procés. Tot plegat ajudarà a que la campanya per les consultes continuï. Per davant, queden les cites del 28 de febrer i del 25 d'abril, i l'esperada consulta de Barcelona. I queda igualment per davant, per descomptat, aconseguir que algun dia, més d'hora que tard, sigui el conjunt del país qui tingui dret a votar sobre quin vol que sigui el seu futur.

diumenge, 13 de desembre del 2009

13-D. Força!


Molta sort pels habitats de les poblacions on podeu dir la vostra. És hora de demostrar el món el tarannà democràtic del poble català, per moltes coaccions i intervencions de força des de la capital del regne. Volem el referèndum per respecte a les normes fonamentals de la democràcia participativa, com així ho diu l'última enquesta de la UOC: http://www.avui.cat/cat/downloads2/enquesta_independencia.pdf

De moment, per aquí ens haurem de conformar amb l'accidentada línia 9. Això sí, es preveu que per mitjans de 2010 es faci l'esperada consulta a Barcelona, si es confirma l'abstenció del PSC i el suport de CiU, ERC i ICV.

Ja no hi ha camí de retorn. SALUT I INDEPENDÈNCIA! ||*||

dimarts, 10 de novembre del 2009

Nou Mapa d'Espanya xD


Cliqueu botó dret i "visualitza". Molt encertada la definició de Granada, per cert.

dissabte, 17 d’octubre del 2009

Confessions


  • Confesso que m'he passat hores al Facebook només per mirar amigues d'amics.
  • Confesso que he tingut fantasies amb la primera foto de l'entrada "La família ZP"
  • Confesso que sovint modificava el meu trajecte entre l'institut i casa per no trobar-me amb companys indesitjables.
  • Confesso que a Wacken no he mullat perquè curiosament les noies que em parlaven eren de la cua del lavabo.
  • Confesso que pujo a la uni pels catalans per no haver de pagar 2 zones.
  • Confesso que actualitzo d'aquesta manera per manca d'imaginació.
  • Confesso haver-me tret la goma, en més d'una ocasió, a altes hores de la nit per veure si una noia se m'apropava.
  • Confesso que crec que interpretaria un excel·lent paper de Hitler i Saddam Hussein.
  • Confesso que m'estic enganxant a les MILFs i les "chubbies".
  • Confesso tenir un recent i incomprensible interès per la inacabable i accidentada línia 9.
  • Confesso que m'agraden algunes amigues d'amics i amigues de ma germana. A cadascú li tira el que li tira, clar.
  • Confesso que bona part de les meves confessions són de noies.
  • Confesso que cada cop més odio el puto tabac.
  • Confesso que no entenc el victimisme dels/es fumadors/es, parlant de llibertat de drets civils i polles: on comença la llibertat? jo la demano per poder respirar sense acabar contaminat dels seus gasos tòxics que expulsen.
  • Confesso que no sabria si m'agradaria fer-me petons amb una fumadora compulsiva.
  • Confesso que cada cop més odio la tele i la seva publicitat, sobretot de telèfons mòbils i ofertes d'internet. És que no hi ha una altra forma de fer publicitat que no sigui de temes remasteritzats digitalment dels anys 50 ni micos saltant, ni nadons rient i fent-se pets?
  • Confesso que a estones trobo a faltar un "comunisme de barbàrie" pel tema de l'habitatge i de l'augment desmesurat dels preus de transport.
  • Confesso tenir rampells anarkos cada cop que algú hi posa tant de fe en temes banals com el finançament, quan ja se sap que el marc actual no dóna per res més.
  • Confesso que no compro ni llegeixo cap diari, ni ganes.
  • Confesso que m'agrada molt menjar entre hores.
  • Confesso que m'agrada Ana Ivanovic.
  • Confesso que la tia de la foto està per sucar-hi pa.

dimarts, 13 d’octubre del 2009

divendres, 9 d’octubre del 2009

GUANYAREM!


42 anys sense el "Ché", assassinat per l'exèrcit bolivià.

Descansi en Pau, camarada.

dissabte, 3 d’octubre del 2009

CHORREO v2.0


FOTE'T SAMARANCH! FOTE'T CUATRO AND CO.! HAHAHAHAHAHA CHORREOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO

dilluns, 28 de setembre del 2009

MARIA DE MEDEIROS







Avui toca regal a la vista.

dissabte, 26 de setembre del 2009

divendres, 25 de setembre del 2009

Mahmood Karimi

No sóc especialment religiós (bé, depèn de com m'agafi el dia, si vaig molt desesperat i/o tinc un desconeixement profund de símptomes estranys al meu cos tipus "mal d'ull" o "tics nerviosos a la tita i als braços" em poso a senyar), però reconec que porto uns mesos mig enganxat a l'espectacle de l'Aixura a l'Iran, en especial els recitals de Mahmood Karimi.

Aquí us deixo un fragment, encara faig salivera:

diumenge, 20 de setembre del 2009

Persegueixen una manifestació al 'Ventdelplà' de la Televisió Basca


L'associació Dignidad y Justicia, que habitualment denuncia qualsevol activitat abertzale davant els tribunals, ha estat enganyada amb una sèrie de televisió. Segons que informa Berria aquesta associació ha demanat a l'Audiència Nacional espanyola la suspensió dels actes de suport a tres presos de Goenkale. Però Goenkale és un popular poble de ficció de la televisió basca i les fotos dels cartells, enganxats arreu del País Basc, són les dels actors.

L'Audiència Nacional espanyola no s'ha pronunciat sobre la demanada de prohibició dels actes. Segons els cartells, que ha estat vist en molts pobles bascos, a les 11 d'aquest dissabte començaven un seguit d'activitats adreçades a homenatjar els presos del poble que incloïen una partida de pala, un dinar popular, un acte polític i una manifestació.

Els grups pro-amnistia han fet aquesta campanya per denunciar la política del nou govern basc de retirar qualsevol cartell o fotografia relacionat amb un pres basc.


(fonts: vilaweb, berria)

dijous, 17 de setembre del 2009

Coses que em fan ràbia

(Mode anunci Evax)

-La gent que agafa els diaris gratuïts de les papereres, obstruint el pas de la resta i sense saber que hi ha gent que hi escup.

-La tele. Propaganda segons els paràmetres CNN+espanyolisme de pandereta.
-Megavideo i la parida dels 61 minuts.

-La UE, aquella colla d'oligarques prejubilats que volen decidir per nosaltres, començant per França i les seves lleis antillengües i anti-P2P.

-Relacionat amb l'anterior punt: el fetitxisme per Europa per part de molts professors, periodistes, empresaris i polítics. Si a Europa (quina? per on comença?) s'imposa el cànon de préstec de biblioteques, fem-ho que és guai-modern. Si a Europa (quina? per on comença?) s'imposa el cànon de dur barrets de polla per poder entrar a un bar, fem-ho que és innovador i obert al món. Oh, no puc dir això que queda nazi! No puc ser euro-escèptic. T___T

-La publicitat. Senzillament no tenen gust, ni imaginació. Quina gràcia té veure un mico saltant mentre s'ofereix una oferta de Wi-fi?

-El Madrit, començant per CR9. Calen comentaris?

-El racisme/xenofòbia. No hi ha cosa més estúpida que hagi causat tants morts al llarg de la història per una ideologia basada en la rumorologia i en la provocació de divisions entre les classes populars.

-La política sexista de moltes empreses. Clar, com que sóc home no puc ser recepcionista, lo meu ha de ser la fusteria i l'automoció.

-Els tòpics sobre els sexes a les sèries, sobretot nordamericanes i espanyoles. "La puta que em posa les banyes", "La puta que només es lia amb nois d'alt standing", "El pringat que va cremat perquè totes les dones són unes putes que no volen sexe sinó extreure el potencial sexual masculí per escalar posicions", etc.

-El clàxon. No hi ha cosa més emprenyadora i inútil.

dilluns, 14 de setembre del 2009

Arenys capital!



Notícia del Vilaweb:

Els arenyencs han votat avui majoritàriament en favor de la independència de Catalunya: un 96% dels votants han dipositat a les urnes del Centre Moral la papereta del sí i un 2,28% la del no. Dels 2.671 electors que han votat, 2.569 ho han fet pel sí, una xifra més alta que no la que va obtenir l'estatut en el referèndum del 2006 (2.424 vots). La participació, a més, ha estat molt més alta que no la que s'esperaven els organitzadors: del 41%, un percentatge superior al del referèndum de la constitució europea (40,43%) i al de les eleccions europees (35,14%), si bé inferior al del referèndum de l'estatut (48,8%).

----------------------------------------------------------------------------------------------

I s'esperen més consultes a
Argentona, Berga, Girona, Lleida, Sant Pere de Torelló, Calders, Caldes de Montbui, Sant Cugat del Vallès, Sant Vicenç de Calders, Manresa, Vilanova i la Geltrú, Santpedor, L'Estany, Santa Maria d'Oló, les Borges Blanques i Arbúcies!

divendres, 11 de setembre del 2009

Bona diada a tothom!


I ànims pel poble d'Arenys de Munt!

dimarts, 8 de setembre del 2009

Som lo que sembrem



Si vols guerra, tindràs guerra.

Si ets respectuós, et respectaran.

Però no et deixis trepitjar.


dissabte, 5 de setembre del 2009

Vomito!

Avui toca un cover del mític i pesat Pau Donés:



LOL

divendres, 28 d’agost del 2009

Richard Stallman, contra la Wikipedia espanyola.


La Wikimania reuneix aquests dies a Buenos Aires mig miler d'autors de la Wikipedia de tot el món que parlen de com millorar i gestionar l'enciclopèdia oberta en línia. Però enguany el congrés anual ha començat amb una sorpresa. A la conferència inaugural el conegut ideòleg del programari lliure Richard Stallman va fer una encesa crítica contra la versió en espanyol de la Wikipedia per la restricció d'enllaços al portal Rebelion.org.

Stallman, pare del sistema operatiu GNU/Linux va dir dimarts que la censura d'enllaços al portal d'esquerres Rebelion.org era un problema real i que la Wikipedia en espanyol semblava 'un sistema tancat que no ofereix cap via per solucionar el problema'. Stallman també va llegir algunes frases d'un article sobre la crisi d'Hondures que va titllar d'injustes respecte al president Manuel Zelaya.

Les acusacions de Stallman van fer que alguns membres de la Wikipedia en espanyol responguessin i diguessin que Rebelion.org és tan sols un agregador de notícies sense contingut original. Stallman va respondre que això era repetir una mentida, que Rebelion.org també publicava articles originals i va aclarir que no volia castigar la Wikipedia, sinó que tenia un objectiu constructiu.

El debat sobre Rebelion.org a la Wikipedia en espanyol no és pas nou. Els administradors de l'enciclopèdia en línia, una mena de super-usuaris que fan de jutges en casos de conflicte, han inclòs el portal a la llista negra de webs que es dediquen a fer 'spam', o sigui que no es pot enllaçar com a font a cap article. Aquesta decisió ha causat llargues discussions entre els autors de la Wikipedia en espanyol on fins i tot s'ha arriba a acusar els administradors d'expulsar temporalment els autors que s'han mostrat contraris a la restricció de Rebelion.org. Ara, arran del discurs de Stallman, s'ha tornat a obrir el debat a la Wikipedia.

Rebelion.org consta a la llista negra com a 'font no neutral ni verificable' però Carlos Martínez, un dels responsables del portal, quan es va assabentar del veto va dir 'clar que no som ni volem ser neutrals. Que potser la Cope o El Mundo ho són?'. Des de Rebelion.org diuen que la Wikipedia en espanyol la controla un grup que els ha vetat per raons ideològiques. Entre els arguments per a prohibir Rebelion.org hi ha wikipedistes que diuen que és tan sols un repetidor de notícies que no publica articles propis i sovint no cita les fonts, mentre que d'altres expliquen que sempre cita la font, que també publica articles originals i que, a més, tradueix a l'espanyol textos d'intel·lectuals destacats.

(vilaweb.cat)

-------------------------------------------------------

Qui sembra l'odi...

diumenge, 9 d’agost del 2009

D.E.P. Dani Jarque




PS: Puta FIFA i puta UEFA

dimarts, 4 d’agost del 2009

Doro I love you.

Mai no m'hagués cregut que tindria una firma de la Doro i presenciar el concert en primera línia! La llàstima és que l'enorme cua de fans i el segurata -i certes necessitats biològiques- m'han impedit fer-m'hi una foto amb la musa del metall.

M'agrada molt, és la meva debilitat. És d'aquelles cantants que, amb el pas del temps, millora físicament. I musicalment segueix essent la puta bomba.

Us deixo amb una balada seva, potser perquè encara segueixo un xic sensible:

dilluns, 20 de juliol del 2009

Una setmana...



Només una setmana! I a la merda el BBVA! :D

dissabte, 4 de juliol del 2009

Call Center. L'altra cara del món de l'atenció al client a l'altra banda del telèfon.

Després d'unes setmanes d'infern mental, us deixo un documental sobre els call centers. La pega és que és en anglès, ho sento, pel que sembla en aquest país que ens ha tocat viure no hi ha prou sensibilitat social, on es deshumanitza la figura del/la teleoperador/a i se'l relega a una categoria semblant a la d'un salafista.

La cara de molts/es treballadors/es no té preu.

dimecres, 17 de juny del 2009

dilluns, 15 de juny del 2009

1+1


MATRIMONI

Veus,
tot aquest temps que hem viscut,
ara l'oblidarem a poc a poc
i amb rencança.
Som al llindar d'un altre temps
més dens i vari -diuen.
Ni tu ni jo
no en sabem res, o a penes.
Tanmateix sembla
que en nosaltres perdura
i recomença el món
o el poble: tot és u.
De dues cambres n'hem fet una
i estrenarem vaixella i cobrellits.
Caldrà que fem un nou aprenentatge
perquè algun dia arribem a servir-nos
d'un sol mirall
i d'un sol gest
i d'una sola veu
i puguem ser feliços.


MIQUEL MARTÍ I POL

diumenge, 14 de juny del 2009

dissabte, 13 de juny del 2009

dilluns, 8 de juny del 2009

Els pirates desembarquen al Parlament Europeu.


El Partit Pirata, una formació creada fa només tres anys, que defensa un internet lliure, va aconseguir un eurodiputat a Suècia amb un 7,1% dels vots. La irrupció d'aquesta força política, que demana una reforma de les lleis sobre els drets d'autor i patents i reforçar el dret a la privacitat, s'ha traduït en un eurodiputat per Suècia, després de situar-se com la cinquena candidatura més votada. El seu resultat ha estat encara millor del que li donaven les últimes enquestes, que li atorgaven al voltant del 6% dels vots.

El Partit Pirata ha aconseguit el vot del 7,1% dels electors a Suècia. La formació defensa una reforma de les lleis de copyright i patents, reforçar el dret a la privacitat i una UE més democràtica i transparent. Els resultats milloren en més d'un punt les estimacions que havia donat un estudi de la cadena pública de televisió SVT, que ha indicat que el Partit Pirata ha estat la força més votada entre l'electorat jove.

Així, encara que els guanyadors de les eleccions han estat els socialdemòcrates, amb un 26% dels vots i cinc eurodiputats, el Partit Pirata ha aconseguit situar-se com la cinquena formació més votada en la seva estrena en uns comicis europeus.

El partit va ser creat el 2006 per l'empresari informàtic Rickard Falkvinge. Aquell mateix any, en les legislatives anterior en què va comparèixer, el Partit Pirata es va quedar amb el 0,63% dels vots, però ara ha estat el protagonista de la campanya, després d'experimentar un espectacular augment en el seu suport arran del cas judicial contra "The Pirate Bay".


(font: 3/24)

dimarts, 2 de juny del 2009

Terrorisme antiavortament

Un metge avortista ha mort tirotejat en una església luterana de la localitat nord-americana de Wichita, a Kansas. Assistia a la cerimònia religiosa en què la seva dona cantava a la coral. George Tiller era un doctor molt conegut, ja havia estat objecte d'un altre atemptat, perquè la seva feina generava l'oposició dels actius grups antiavortistes dels Estats Units. La policia ja ha detingut el suposat autor de la seva mort i investiga si era un activista contrari a les seves pràctiques.

George Tiller era un conegut metge avortista de l'estat nord-americà de Kansas. Aquest diumenge a la tarda va anar a la missa de diumenge de l'Església luterana on assistia habitualment per fer-hi d'acomodador. Però la seva visita va acabar de la pitjor manera. Just a l'entrada del temple, Tiller va morir tirotejat. La policia assegura que ha detingut el responsable dels fets, un home de 51 anys que, segons els agents, hauria actuat sol. El detingut també va amenaçar amb l'arma dos homes més que volien intervenir i, finalment, després de cometre el crim, va fugir amb cotxe.

Tiller, de 67 anys, i la seva clínica eren objecte d'agressions per part de grups antiavortistes des de feia dècades. Setze anys enrere una activista, que encara compleix condemna per aquells fets, ja li havia disparat i ferit als dos braços.
Els antiavortistes també el van portar a judici, acusant-lo de violar les normes que regeixen les intervencions, perquè practicava avortaments en gestació avançada. Però el jurat el va declarar innocent.

D'altra banda, Operació Rescat, un grup antiavortista que s'ha manifestat moltes vegades davant de la clínica, n'ha condemnat l'assassinat.

(Font: canal 3/24)

dimecres, 27 de maig del 2009

divendres, 15 de maig del 2009

C's: la fi s'acosta.




Els dos parlamentaris del Grup Mixt José Domingo i Antonio Robles han decidit aquest divendres cessar el president i parlamentari de Ciutadans, Albert Rivera, com a portaveu i president del Grup Mixt. De fet, Domingo i Robles han decidit nomenar-se president i portaveu del grup respectivament. Els dos diputats, que van anunciar que es donaven de baixa del partit, han enviat un escrit a la Mesa del Parlament amb aquesta petició. Domingo espera que Robles es replantegi la seva decisió de deixar la seva acta de parlamentari el mes de setembre 'si fan una bona tasca'.

(Font: Vilaweb/ACN)

diumenge, 3 de maig del 2009

CHORREA, (ELIGO) CHORREA!!!!!




MUAHAHA!

(Avui no hi ha text. El context històric ho mereix).


dimecres, 29 d’abril del 2009

Llibre "Abolim la banca"


En paraules del seu autor Enric Duran: «Escric en aquestes pàgines per fer públic que he expropiat 492.000 euros a 39 entitats bancàries a través de 68 operacions de crèdits. Incloent els interessos de demora, la xifra actual del deute és de més de 500.000 euros, que no pagaré.»

Dia 17 de setembre de 2008. Un diari peculiar inundava la ciutat de Barcelona: Crisi. Enric Duran, un jove antisistema revelava en aquesta publicació com havia expropiat 492.000 a diverses entitats bancàries del país per reivindicar una nova forma de desobediència civil, a l'alçada dels temps que corren. «Quan el finançament al consum i l'especulació són dominants a la nostra societat, què millor que «robar» als que ens roben i repartir els diners entre els grups que ho denuncien i construeixen alternatives?» Una història de rebel·lia i enfrontament al sistema econòmic actual. Heroi o delinqüent?

(http://www.productesdelaterra.cat)

dimecres, 25 de març del 2009

Joan-Daniel Bezsonoff: «Sóc francès, però m'estic curant»


L'escriptor s'endinsa en l'univers contradictori dels seus referents culturals a «Una educació francesa»


«Una educació francesa (L'Avenç) no és pas una autobiografia, tot i que hi parli molt de mi mateix», adverteix Joan-Daniel Bezsonoff. El llibre, un encàrrec del director de la revista L'Avenç, Josep Maria Muñoz, recull una sèrie d'articles sobre els seus referents culturals, a cavall entre una educació francesa i una de catalana, i acaben dibuixant en conjunt la seva relació amor-odi amb França. L'Algèria francesa, l'anglès, els castells, el català, els francòfons... són uns quants dels capítols que ressegueixen les dèries de Bezsonoff, que diu sense pèls a la llengua i amb un deix nostàlgic: «Sóc francès, però m'estic curant.»

«Aquí hi ha molts intel·lectuals que es pensen que coneixen França i els francesos, i són collonades. Volia explicar el que és realment l'educació francesa.» A causa del debat generat a la Fira de Frankfurt, sobre qui són els escriptors catalans (els que escriuen en català o els que són nascuts a Catalunya, independentment de si escriuen en castellà), Bezsonoff, com a autor català de nacionalitat francesa es pronuncia clarament: «L'escriptor català és el que escriu en català.» Sobre les contradiccions de la identitat, també en parla en el llibre i recull una anècdota ben sucosa d'un viatge que va fer a Salamanca. Resulta que un vell que gastava aires de culte li va dir: «A ver... Si tú eres de Perpiñán, eres catalán. Si eres catalán, eres español. No reniegues de tus orígenes, coño...»

Bezsonoff considera que el llibre és un «homenatge» a França i una denúncia al republicanisme, que segons diu, «és insuportable». «Sembla que França s'hagi creat en la Revolució i tota la història anterior amb els seus reis no hagués existit mai; en fi, quan més va, més carlí em torno!» Com no podia ser de cap altra manera, i seguint l'empremta de Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos, del seu col·lega Joan-Lluís Lluís (a qui, per cert dedica el llibre), l'escriptor tracta de l'«odi» que senten els francesos per la llengua catalana. «Estic fart dels francòfils!», engega. Tot plegat, però, amaga una gran contradicció: «Tinc el record d'una França bonica que m'ha educat i creat, però ara sóc un renegat i vull mostrar el que han fet.» Per acabar-ho d'adobar, el novel·lista també té paraules crítiques per als catalans del sud (és a dir, els del Principat): «Molts es creuen superiors als catalans del nord.»

Aquesta mena d'«autobiografia temàtica» –com l'anomena–, suposa una cartografia personal i íntima d'una França que ha «educat» l'autor, de la mateixa manera que Frédéric Moreau rep la seva «educació sentimental» de (Bezsonoff és un lector devot de Flaubert). El llibre inclou un mapa amb la seva constel·lació de ciutats: Massy (al sud de París), Breisach am Rhein (prop d'Estrasburg), Briançon, Mende, Canes i Perpinyà, on viu actualment (concretament al poblet de Nils).

Al cap i a la fi, Bezsonoff considera que el llibre és «bastant trist» però té «pretensions humorístiques».


L'alternativa d'«Osborne»

Albert Sánchez Piñol, amic de l'escriptor nord-català, va presentar el llibre fa uns dies a la llibreria Laie de Barcelona. «El llibre m'ha servit molt per aprendre coses de Bezsnoff i de la Catalunya del Nord que no coneixia.» Segons l'autor de La pell freda, aquesta «suma de microrelats» permet entendre per què no és «casual» el procés d'assimilació de la Catalunya del Nord. «Mentre allà els oferien llibertat, igualtat i fraternitat, a Espanya t'oferien el toro d'Osborne!»

Seguint la teoria literària de Sánchez Piñol, segons la qual els escriptors es divideixen en xamànics i mediúmics (ell s'inclou en el grup dels xamànics) Bezsonoff és «un bitxo raríssim», ja que «barreja» les dues tendències: «En les seves històries el protagonista sempre és ell, com fa Gerónimo.»

Després d'Els taxistes del tsar (Empúries, 2007), la propera novel·la de Bezsonoff, premi Casero el 2003 per La guerra dels cornuts, es titularà La malenconia dels oficials, una obra en què torna al paisatge d'Algèria, que ja va explorar a Les lletres d'amor no serveixen de res (1997) i a La presonera d'Alger (2002).


Font: EL PUNT

dimarts, 24 de març del 2009

El Kama Sutra, a la DS.


Un grup d'aficionats francesos ha creat una versió del popular text hindú sobre sexe Kama Sutra per a la consola portàtil Nintendo DS, un títol creat pel grup Cid2Mizard, que ni és oficial ni pretén ser-ho. Es tracta d'un projecte per a una competició anual de jocs per a targetes flaix de la DS.

El joc, no recomanat per a menors de 18 anys, es diu Sutra DS i mostra 37 actituds sexuals, amb una petita explicació, assenyalant avantatges i desavantatges.

També es mostren una sèrie de barres en les quals s'indiquen diferents aspectes com el plaer, la dificultat o la comoditat de cada actitud tant per a l'home com per a la dona.

Vint-i-cinc posicions de les trenta-set són animades, encara que les animacions no són de gran qualitat. Aquest petit joc, que pot descarregar-se de manera gratuïta, respon a l'interès de molts usuaris que apareguin títols de temàtica eròtica o sexual a la consola tàctil Nintendo DS.


font: http://www.20minutos.es/noticia/458637/0/kamasutra/nintendo/ds/

dijous, 12 de març del 2009

Virus Cathalanosys (El Punt)



Ara el català no es dóna corda: s'encomana!

diumenge, 8 de març del 2009

8-M.

dissabte, 7 de març del 2009

Sirena o balena?




Un gimnàs en Sao Paulo tenia el següent anunci a l'exterior del seu local:
"Aquest estiu vols ser sirena o balena? " òbviament amb la foto d'una supermodel en biquini

Una noia va començar a fer circular la següent resposta:

La balenes recorren els mars i coneixen molts llocs increïbles com les glaceres antàrtiques i els esculls de corall de la Polinèsia. Són enormes i gairebé no tenen predadors naturals, mengen molta gambeta, juguen un munt, canten molt bé i fins i tot tenen CDs gravats.
Les balenes sempre estan envoltades d'amigues i amics, tenen una vida sexual activa i els alleten.
La balenes són autosuficients, boniques i estimades.

Les Sirenes?
Les Sirenes no existeixen. Són un mite. Si existissin viurien en crisi existencial per no saber si són peix o ésser humà. No tenen vida sexual ja que maten els homes que s'encanten amb la seva bellesa. Són boniques però tristes i solitàries.

Prefereixo ser balena!!!!
...

el gimnàs va retirar l'anunci que havia posat!

dimarts, 24 de febrer del 2009

dilluns, 23 de febrer del 2009

UN REI COP PER COP


Un rei, cop per cop, és el primer intent d'aproximació crítica a la figura de Joan Carles de Borbó i Borbó. actual rei d'Espanya i el tabú informatiu més gran del regne. Amb immunitat penal davant de qualsevol acte delictiu que pogués cometre, i protegit pels mitjans de comunicació convencionals com si fos una espècie en perill d'extinció. S'han publicat molt poques coses amb un mínim d'objectivitat sobre la seva persona i sobre les seves actuacions polítiques. En aquesta biografia no autoritzada se'l presenta com un personatge atret pel poder des de molt jove, que ha basat la seva trajectòria vital a salvar els esculls que se li han anat presentant, amb l'únic objectiu de ser rei. Les grans fites en la seva carrera de monarca, cop per cop, han estat: la mort del seu germà, la traició al seu pare, el cop d'Estat del 23-F, la construcció d'una important fortuna personal, diverses batalles campals per evitar que els seus escàndols sexuals veiessin la llum, tantes altres per impedir que els problemes dels seus "íntims" fossin tractats amb independència en els tribunals... Tot això configura un currículum prou agitat que no té res a veure amb aquell personatge mitificat al qual s'atribueix, com un gran mèrit. el fet d'haver liderat el "pacífic procés de transició democràtica".

dimecres, 18 de febrer del 2009

dilluns, 9 de febrer del 2009

Àrabs contra Franco

Notícia de Canal Sur (televisió andalusa) del dissabte:

Els relats esfereïdors sobre les "fites" de la "Guàrdia Mora" de Franco els van eclipsar i han hagut de passar 73 anys perquè s'honri la labor dels almenys 716 àrabs que van combatre per la República en la Guerra Civil espanyola, a través d'un documental de la cineasta egípcia Amal Ramsis.

Arribats amb el moviment anarquista i les Brigades Internacionals des d'Algèria, Palestina, Egipte, Líbia, Aràbia Saudita, El Marroc i l'Iraq, van sobreviure 465 i les restes d'alguns dels morts s'han trobat en fosses comunes obertes a Oviedo (Astúries).

Van lluitar en batalles cruentes com la de l'Ebre, en un país la llengua del qual no entenien "no per a fer fama, sinó en defensa de les seves ideals", explica a Efe Ramsis, qui concep el seu documental com "un homenatge a les seves idees, als seus somnis i a un projecte perdut" com va ser el d'alliberament nacional, vinculat a l'esquerra, que el món àrab va viure en els anys 30 del segle passat.

"La dictadura va matar tot el que tenia a veure amb la memòria històrica", sosté la cineasta, qui ultima la seva investigació a Granada al ser el seu projecte beneficiat amb la Càtedra de les Arts i les Cultures que atorga la Fundació Euroàrab amb el patrocini de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament.

Ha rastrejat les seves històries en diferents arxius, a través de cançons, llibres, associacions i els familiars d'uns combatents als quals ofereix "l'oportunitat de contar alguna cosa desconeguda".

El documental "Veniu des de lluny", per la producció del qual s'ha interessat Canal Arte, es centrarà en cinc dels 716 lluitadors que Amal ha localitzat, com el palestí Najati Sidqui, la filla del qual ha agraït que es recuperi la figura d'algú que "va morir sense que ningú sabés el que havia fet" i que és "molt important" per a la seva família.

Després de la seva mort en l'exili a Atenes en 1979 es van publicar les memòries d'aquest comunista que, estant en el front a Còrdova, va intentar que els àrabs que lluitaven en el bàndol nacional es passessin al republicà cridant-los amb un altaveu des de la seva trinxera. No va tenir èxit.

La majoria dels àrabs que van lluitar contra Franco provenien d'Algèria, gairebé mig miler, i al final de la contesa gairebé la totalitat dels supervivents va regressar als seus respectius països.

Silenciats pel franquisme, la jove realitzadora egípcia es sent "molt emocionada" al recercar entre els secrets d'una guerra que "va ser una lluita de debò internacional, amb gents procedents de molts països per a donar suport la República".

Ho van fer moguts per somnis de llibertat i igualtat i amb el convenciment que la continuïtat de la República a Espanya implicaria un pas endavant per a acabar amb el colonialisme europeu en els països àrabs, malgrat que els Governs republicans no van avançar en aquest aspecte.

En els seus països, aquests combatents van participar en el moviment esquerrà d'alliberament nacional contra la colonització com a pas previ a la implantació de règims democràtics, l'evocació dels quals és avui per a Ramsis una reivindicació que "hi ha molt més que integrisme en el món àrab".

Pel que fa a la "Guàrdia Mora" de Franco, opina que també va sofrir els efectes d'una dictadura obstinada a justificar el colonialisme al Marroc lligant-lo al "salvatgisme" dels marroquins.

Impulsora d'un festival de cinema àrab-iberoamericà fet per dones a El Caire, aquesta jove inquieta i idealista ha realitzat diverses pel·lícules i col·laborat en unes altres després d'estudiar cinema a Madrid, però "Veniu des de lluny" li emociona especialment per ser "un homenatge a qui tenien altres somnis".


Font: http://www.rtva.es/informativos/noticia?id=65711&idCanal=713

dijous, 5 de febrer del 2009

Españoles: Valdecasas ha muerto


































L'exministra d'Administracions Públiques i exdelegada del Govern a Catalunya Julia García Valdecasas ha mort avui a Barcelona als 65 anys, segons han confirmat a Europa Press fonts del PPC i de la Delegació governamental.

L'exdirigent ha mort cap a les 13.15 hores a l'Hospital Clínic, on estava ingressada per l'estat avançat d'una malaltia degenerativa. García Valdecasas havia complert 65 anys el 29 de gener passat.

Font: El Periódico.

+info: http://www.losgenoveses.net/Personajes%20Populares/garciavaldecasas/garciavaldecasas.html

divendres, 30 de gener del 2009

"Bloody Sunday"


Diumenge Sagnant (Bloody Sunday en anglès) és el terme comunament usat per referir-se als fets succeïts al barri de Bogside de la ciutat de Derry, Irlanda del Nord el dia 30 de gener de 1972.

Aquell dia 15.000 persones es manifestaven contra una llei que permetia al govern britànic empresonar a sospitosos de pertànyer a l'IRA sense cap judici previ. La manifestació, convocada per l'Associació pels Drets Civils d'Irlanda del Nord, es portava a terme de forma pacífica fins que un grup aïllat de persones començaren a llençar pedres contra una barricada de soldats. Aquests respongueren primer amb gas, bales de goma i aigua a pressió, i posteriorment amb bales reals, amb la qual cosa els carrers es convertiren en un caos.

Les xifres oficials parlen de:

  • 14 morts, 6 d'ells menors d'edat.
  • 26 persones amb ferides de bala, 5 d'elles disparades per l'esquena.
  • Més de 30 ferits en total, alguns d'ells atropellats per cotxes de l'exèrcit.

Vàries fonts independents, entre ells alguns periodistes que cobrien la notícia, varen certificar que cap dels ferits anava armat.

El primer batalló de paracaigudistes, responsable de l'acció, va ser sotmès a investigació per part del govern britànic, però les responsabilitats no han estat encara esclarides amb certesa.


[Font: viquipèdia. Foto: Ógra Sinn Féin]

dilluns, 19 de gener del 2009

dimecres, 14 de gener del 2009

dissabte, 10 de gener del 2009

dimarts, 6 de gener del 2009

El Palmar de Troia. Que guai!


Potser molts/es de vosaltres heu sentit parlar (sobretot els que tingueu més edat) algun cop de la secta (o, si ho preferiu, església) del Palmar de Troia, també coneguda com a Església Catòlica Palmariana.

Té el seu orígen a l'aldea que duu el mateix nom, que forma part de la localitat andalusa d'Utrera. La història es remunta cap a l'any 1968, en ple franquisme, quan un grup de nenes s'havien inventat històries relacionades amb aparicions de verges per tal de tenir excuses per fer campana. La notícia va córrer per tota l'aldea, fins el punt que les nenes, molt espantades, van confessar que era fals. Però el seu alcalde va veure aquest tema de les aparicions com una possible font de promoció turística. No només ell, sinó tot un seguit d'inversors de diferents procedències. El lloc estava seguint els passos de convertir-se en un nou indret de peregrinació per la gent més beata, una nova Fàtima.

Amb tot, un parell d'amics, que treballaven a una companyia d'assegurances, van aprofitar-ho i creen l'Església Palmariana. Es van fer famosos al llarg dels anys setanta i vuitanta, comentant les suposades aparicions per la ràdio, i aplegant fidels de diferents indrets del planeta. Això ho expliquen molt bé a la pel·lícula "Manuel y Clemente", que són els noms d'aquells dos socis, i dels quals el segon esdevindria Papa (Gregori XVII) l'any 1978 arran d'un "missatge diví". En Manuel és un advocat i en Clemente un treballador sense cap formació acadèmica, i ambdós protagonitzaran una història que m'ha fet descarregar més d'una rialla, però al mateix temps em quedava a quadres per la manera d'explotar (econòmicament, clar) les creences d'aquelles pobres dones, d'un poble que amb prou feines tenia una carretera asfaltada, sense hospital, i que la majoria tenia familiars emigrats.

Suposo que us pregutareu...com és que escric un article que gira entorn d'una església andalusa? Doncs té la seva gràcia: per gent propera a mi, he sabut que una escola de Santa Coloma de Gramenet (a alguns potser us sona "una Acadèmia", situada al costat de l'antiga Escola Manent) té vincles amb aquella institució religiosa. Pel que he pogut saber, per poder inscriure-hi els fills s'havia de deixar molts diners per un altar, i d'altres per una sèrie de bisbes, a pagar al mes. També m'havia assabentat, fa anys (de l'era Ansar, "hemos trabawjadow txiempo ayerw pow la notxew" mentre parlava d'una invasió per desarmar Saddam), d'una anècdota rocambolesca. Emnig d'una classe, va irrompre-hi un senyor preguntant "que aixequin la mà els que siguin seguidors de Bush i Aznar" i, tot seguit, "i ara els que siguin partidaris de Saddam Hussein".

Fa gràcia perquè gent més o menys propera a mi hi estudiava de ben joves.