Mai no m'hagués cregut que tindria una firma de la Doro i presenciar el concert en primera línia! La llàstima és que l'enorme cua de fans i el segurata -i certes necessitats biològiques- m'han impedit fer-m'hi una foto amb la musa del metall.
M'agrada molt, és la meva debilitat. És d'aquelles cantants que, amb el pas del temps, millora físicament. I musicalment segueix essent la puta bomba.
Us deixo amb una balada seva, potser perquè encara segueixo un xic sensible:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada