No puc parar de riure:
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris música. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris música. Mostrar tots els missatges
dijous, 25 de febrer del 2010
dissabte, 23 de gener del 2010
Manifest a favor de la pirateria
Donada la merda que ens escup diàriament la tele, ràdio, premsa i altres mitjans de comunicació, un grup de dissidents hem elaborat aquest manifest a favor (sí, a favor) de la pirateria. Si et mola, passa'l. Si prefereixes creure't les mentides de la indústria, fes amb ell el que et surti de l'arc del triomf.
De: El treballador mig, aixafat per la hipoteca, la precarietat laboral, els horaris DE MERDA i altres abusos socials, com la canya de cervesa a 2 putos Euros.
A: Aquest músic mediàtic que es dol darrere d'unes ulleres de sol a la Moncloa, folrat de pasta fins als pendents. Té collons anar de rebel per la vida i acabar a les escales del centre de l'Estat (per si no capteu les subtileses, l'exemple es refereix a Alejandro Sanz, encara que és extensible a tots els impresentables que l'acompanyaven).
Mira, xaval, en la gira que muntaràs aquest estiu guanyaràs més pasta -fent una cosa que t'agrada i que en teoria t'omple- del que guanyaré jo en tota la meva puta vida de pencaire, carregant, a més, amb una activitat que no m'aporta res personalment i amb la qual, si no fos pel sou addicional de la meva parella, ni tan sols em donaria per pagar el pis. 'La música està molt malament'-gemegues. Tu, xaval, no saps el que és estar malament. Què saps tu d'hipoteques, de rebotar d'un contracte a un altre, de currar a torns o de 7 a 7? Què saps tu d'arribar a final de mes, o del que em costa a mi plantejar tenir fills amb el que demanen en una bressola? Perquè et recordo que aquí, en el món real, Curro dos per pagar-nos 70 metres quadrats.
'La gent que compra en el top manta no estima la música'-escup un altre. Amb quina validesa moral exigiu vosaltres, que viviu a tot drap de camí entre Madrid i Miami, sense saber ni els diners que teniu, al treballador que us pagui els vicis i faci multimilionària a la multinacional de torn. Com es pot tenir la cara de plantar en pla víctima sobre una vida de luxe?
La indústria ha abusat-i abusa amb els preus i les qualitats.
Només ara que es veu amb la cua al cul ofereix el que no poden donar els pirates: DVD's amb vídeos, extres i altres. Tot, curiosament, al mateix preu que abans .. No plorar que no es podien baixar els preus? Com val ara un àlbum que porta 12 cançons en el CD i 16 en un DVD (verídic) el mateix que abans el mateix àlbum amb el CD a pèl? Com pot valer un mateix àlbum a Espanya 18 euros i a Alemanya 20 (contrastat) quan els alemanys guanyen més del doble que un espanyol?
Ara que les màfies i Internet us rebenten, ara, que ja no teniu la paella pel mànec, passeu de la posició dominant i abusiva a l'apel·lació més rastrera de sentiments. Doncs jo, i molts com jo responem: ARA, QUE US FOLLI UN PEIX POLLA.
NINGÚ pot demanar-me que li pagui la col.lecció de cotxes de luxe, el iot i les quatre casalots a Miami o Marbella.
NINGÚ pot demanar moral des de la immoralitat.
Exemple: Bustamante s'acaba de comprar una casa de 500 quilos de les antigues pessetes en només QUATRE ANYS DE CARRERA MUSICAL, clar exemple del mal que està el panorama musical.
Signatura: Qualsevol anònim fins als ous de bestieses.
PD: Copieu-lo, enganxeu i passa'l.
PD 2: Si algú sap el correu de Ramoncín que faci el favor de passar-ho
A: Aquest músic mediàtic que es dol darrere d'unes ulleres de sol a la Moncloa, folrat de pasta fins als pendents. Té collons anar de rebel per la vida i acabar a les escales del centre de l'Estat (per si no capteu les subtileses, l'exemple es refereix a Alejandro Sanz, encara que és extensible a tots els impresentables que l'acompanyaven).
Mira, xaval, en la gira que muntaràs aquest estiu guanyaràs més pasta -fent una cosa que t'agrada i que en teoria t'omple- del que guanyaré jo en tota la meva puta vida de pencaire, carregant, a més, amb una activitat que no m'aporta res personalment i amb la qual, si no fos pel sou addicional de la meva parella, ni tan sols em donaria per pagar el pis. 'La música està molt malament'-gemegues. Tu, xaval, no saps el que és estar malament. Què saps tu d'hipoteques, de rebotar d'un contracte a un altre, de currar a torns o de 7 a 7? Què saps tu d'arribar a final de mes, o del que em costa a mi plantejar tenir fills amb el que demanen en una bressola? Perquè et recordo que aquí, en el món real, Curro dos per pagar-nos 70 metres quadrats.
'La gent que compra en el top manta no estima la música'-escup un altre. Amb quina validesa moral exigiu vosaltres, que viviu a tot drap de camí entre Madrid i Miami, sense saber ni els diners que teniu, al treballador que us pagui els vicis i faci multimilionària a la multinacional de torn. Com es pot tenir la cara de plantar en pla víctima sobre una vida de luxe?
La indústria ha abusat-i abusa amb els preus i les qualitats.
Només ara que es veu amb la cua al cul ofereix el que no poden donar els pirates: DVD's amb vídeos, extres i altres. Tot, curiosament, al mateix preu que abans .. No plorar que no es podien baixar els preus? Com val ara un àlbum que porta 12 cançons en el CD i 16 en un DVD (verídic) el mateix que abans el mateix àlbum amb el CD a pèl? Com pot valer un mateix àlbum a Espanya 18 euros i a Alemanya 20 (contrastat) quan els alemanys guanyen més del doble que un espanyol?
Ara que les màfies i Internet us rebenten, ara, que ja no teniu la paella pel mànec, passeu de la posició dominant i abusiva a l'apel·lació més rastrera de sentiments. Doncs jo, i molts com jo responem: ARA, QUE US FOLLI UN PEIX POLLA.
NINGÚ pot demanar-me que li pagui la col.lecció de cotxes de luxe, el iot i les quatre casalots a Miami o Marbella.
NINGÚ pot demanar moral des de la immoralitat.
Exemple: Bustamante s'acaba de comprar una casa de 500 quilos de les antigues pessetes en només QUATRE ANYS DE CARRERA MUSICAL, clar exemple del mal que està el panorama musical.
Signatura: Qualsevol anònim fins als ous de bestieses.
PD: Copieu-lo, enganxeu i passa'l.
PD 2: Si algú sap el correu de Ramoncín que faci el favor de passar-ho
dijous, 24 de desembre del 2009
The Thin Line Between Love and Hate
Dave Murray / Steve Harris
Iron Maiden
When a person turns to wrong
Is it a want to be, belong?
Part of things at any cost
At what price is a life lost
At what point do we begin
Fighter spirit a will to win
But what makes a man decide
Take the wrong or righteous road
There's a thin line between love and hate
Wider divide that you can see between good and bad
There's a grey place between black and white
But everyone does have the right to choose the path that he takes
We all like to put the blame
On society these things
But what kind of good or bad
A new generation brings
Sometimes takes just more than that
To survive be good at heart
There is evil in some of us
No matter what will never change
I will hope
My soul will fly
So I will live forever
Heart will die
My soul will fly
I will live forever
Just a few small tears between
Someone happy and one sad
Just a thin line drawn between
Being a genius or insane
At what age begin to learn
Of which way out we will turn
There's a long and winding road
And the trail is there to burn
There's a thin line between love and hate
Wider divide that you can see between good and bad
There's a grey place between black and white
But everyone does have the right to choose the path that he takes
I will hope
My soul will fly
So I will live forever
Heart will die
My soul will fly
I will live forever
There's a thin line between love and hate
divendres, 25 de setembre del 2009
Mahmood Karimi
No sóc especialment religiós (bé, depèn de com m'agafi el dia, si vaig molt desesperat i/o tinc un desconeixement profund de símptomes estranys al meu cos tipus "mal d'ull" o "tics nerviosos a la tita i als braços" em poso a senyar), però reconec que porto uns mesos mig enganxat a l'espectacle de l'Aixura a l'Iran, en especial els recitals de Mahmood Karimi.
Aquí us deixo un fragment, encara faig salivera:
Aquí us deixo un fragment, encara faig salivera:
dissabte, 5 de setembre del 2009
dimarts, 4 d’agost del 2009
Doro I love you.
Mai no m'hagués cregut que tindria una firma de la Doro i presenciar el concert en primera línia! La llàstima és que l'enorme cua de fans i el segurata -i certes necessitats biològiques- m'han impedit fer-m'hi una foto amb la musa del metall.
M'agrada molt, és la meva debilitat. És d'aquelles cantants que, amb el pas del temps, millora físicament. I musicalment segueix essent la puta bomba.
Us deixo amb una balada seva, potser perquè encara segueixo un xic sensible:
M'agrada molt, és la meva debilitat. És d'aquelles cantants que, amb el pas del temps, millora físicament. I musicalment segueix essent la puta bomba.
Us deixo amb una balada seva, potser perquè encara segueixo un xic sensible:
dilluns, 20 de juliol del 2009
dimecres, 16 de juliol del 2008
Avui, una cançó
Ha llegado el momento De que hablemos de una vez Que moderes tu lenguaje Y que te comportes bien Que cedas el paso en el ascensor a las señoras Y pidas excusas si hay un empujón, yeeeee Moriré con las botas puestas Moriré con las botas puestas Te pide que seas buen chico Y tengas educación Que no salgas por las noches Y ser en todo el mejor Digas lo que digas Hagas lo que hagas No les importa En esta cadena nunca habrá final... Moriré con las botas puestas Moriré con las botas puestas Moriré con las botas puestas Moriré con las botas puestas |
[El tema és dels mítics "Ángeles Del Infierno", grup de heavy rock procedent del País Basc. La música i, sobretot, la lletra, és contundent. Recomanable per a nostàlgics dels vuitanta]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
