No sóc especialment religiós (bé, depèn de com m'agafi el dia, si vaig molt desesperat i/o tinc un desconeixement profund de símptomes estranys al meu cos tipus "mal d'ull" o "tics nerviosos a la tita i als braços" em poso a senyar), però reconec que porto uns mesos mig enganxat a l'espectacle de l'Aixura a l'Iran, en especial els recitals de Mahmood Karimi.
Aquí us deixo un fragment, encara faig salivera:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada