dilluns, 11 de gener del 2010

Això és un bucle.



Més reedicions cansoses de clàssics del cinema i televisió. Ara és el torn de l'"Equipo A". Per aquest cercle viciós han passat, en els darrers 17 anys: King Kong, Dracula, La Guerra dels Mons, Star Wars, Els àngels de Charlie, Indiana Jones, Spiderman, Terminator, V, Corrupció a Miami, Sex In The City, Els Simpson, Southpark, i segur que me'n deixo molts més. Per si fos poc, no sé si és degut a la famosa CRISI (sí, és d'aquelles paraules que ara toca colar per a qualsevol cosa), però s'estan imposant també els musicals, que vés per on, també són reedicions de clàssics com "Fama", "Mortadelo y Filemon", "OT", "Los 40", etc. Deu ser que les actuacions estúpides (amb el permís de la llibertat d'expressió, d'expressar un apel·latiu desqualificatiu) animen a molta gent que es troba deprimida. Serà per què constitueixen un bon substitutiu als bars i discoteques per a parelles i famílies senceres?

Obro el diari, encenc la tele, miro de passada els anuncis del metro i sempre, sempre, sempre, sempre, sempre, sempre el mateix tipus de promocions d'esbarjo. Això a vegades em fa pensar en l'obra mestra de Peter Weir i Jim Carrey, "El Show de Truman", en concret quan el protagonista, en Truman (Jim Carrey), se n'adona en un moment en que cada dia, des que ha nascut, observa una mateixa pauta del seu entorn, una pauta sospitosa. Repetitiva. Cansosa fins acabar fregant la histèria. I acaba pronunciant aquesta famosa frase, dirigint-se a la seva (suposada) dona: "Això és un bucle".